dimecres, 12 de setembre del 2012

Uzbekistan als Jocs Olímpics de Londres 2012

Uzbekistan va guanyar quatre medalles en els Jocs de Londres 2012. Encara que sembli una petita fita per aquest país, els atletes de l'Uzbekistan, que van aconseguir una d'or i tres de bronze, han estat rebuts com a grans herois nacionals.


En el total des de que Uzbekistan participa com a país independent en els Jocs Olímpics d'Estiu, l'any 1996 als Jocs d'Atlanta (Estats Units), el nombre de medalles guanyades pels seus atletes han estat de vint-i-una, en concret, cinc medalles d'or, cinc de plata i onze de bronze en aquests anys. Els atletes uzbeks van guanyar dues medalles en els Jocs d'Atlanta: una de plata (judo) i una medalla de bronze (boxa). El 2000, a la ciutat australiana de Sydney, Uzbekistan va guanyar quatre medalles: una d'or (Muhammadqodir Abdullaev en boxa), una de plata i dues de bronze. En els Jocs Olímpics d'Atenes 2004 Uzbekistan va obtenir cinc medalles, de les quals dues van ésser d'or, la del lluitador d'estil lliure Artur Taymazov  i la del lluitador de grecorromana Aleksander Dokhturashvili. A Grècia, Uzbekistan també va guanyar una de plata i dues medalles de bronze.

Quatre anys després, a Beijing, Uzbekistan va guanyar sis medalles: una medalla d'or, dues de plata i tres de bronze. Artur Taymazov va guanyar de nou, i per segon cop,  la medalla d'or per l'Uzbekistan. I aquest any 2012 a Londres, de nou el gran guanyador de l'equip olímpic fou Artur Taymazov, medalla d'or en la competició de lluita d'estil lliure en la categoria de pes de 120 kg, convertint-se d'aquesta manera en tres vegades campió olímpic. Les medalles de bronze d'Uzbekistan es van guanyar en judo, boxa i en la competició de lluita d'estil lliure.

 
Rishod Sobirov va guanyar la primera medalla de bronze de l'Uzbekistan a les competicions de judo en la categoria de pes de 60 kg. Molts esperaven que guanyaria la medalla d'or, però va repetir la seva gesta dels Jocs Olímpics de Beijing on també fou plata.

Uzbekistan havia posat grans esperances en la competició de boxa, però el dues vegades campió del món Abbos Atoyev va perdre a la semifinal davant el japonès Ryota Murata i es va haver de consolar amb la medalla de bronze. I per acabar el que fou medallista de plata dels Jocs Olímpics de Beijing, Soslan Tigiev, va guanyar la tercera medalla de bronze de l'Uzbekistan en la lluita lliure en la categoria de pes de 74 kg tot i perdre en quarts de final.

Com en gran part dels països participants els guanyadors han estat rebuts en el seu país amb reconeixements honorífics com els títols de d'"Orgull d'Uzbekistan" o "Heroi Nacional".



Em pregunto el per què de l'èxit d'aquest país en aquestes disciplines esportives... i tres respostes em venen a la ment, i si en teniu d'altres no dubteu en fer un comentari...:

Durant segles s'ha dit que el poble uzbek és solidari, humanitari i que lluita ferament, potser per això aquests esports sintetitzen els seus trets culturals ? També, cal tenir present que segons la tradició ja fa més de tres milenis que els uzbeks practiquen el kurash, una de les arts marcials més antigues, basada en el respecte i el coratge amb l'adversari i amb certes similituds amb disciplines olímpiques com el judo o la lluita... i una tercera proposta, la planificació esportiva dels darrers anys envers algunes especialitats... cal recordar que també tenen (i van tenir en temps soviètics) grans atletes en el camp de la gimnàstica o l'atletisme... qui sap ?


dissabte, 1 de setembre del 2012

O'zbekiston Mustaqillik

L'1 de setembre de 1991 l'Uzbekistan va assolir la seva independència deixant de formar part de l'extinta Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) i per commemorar aquesta data es celebra anualment un seguit d'activitats amb esperit "patriòtic"...  us convido a visitar un parell de videos, el primer amb l'himne nacional de l'Uzbekistan amb la seva lletra (traduïda a l'anglès) i el segon un tast de les activitats organitzades per l'ambaixada d'aquest país als Estats Units per celebrar el 20 aniversari que va tenir lloc l'any 2011.



dilluns, 27 d’agost del 2012

Una visita imprescindible: El Mausoleu de Gur e Amir

El mausoleu de Tamerlà és un dels edificis que conformen el complex funerari conegut com Gur e Amir ("Tomba del Emir"), dins de la pròpia ciutat de Samarcanda. L'expansió dels mongols cap a Àsia occidental va estar protagonitzada per Amir Timur, conegut a Occident per Tamerlà, fundador del Imperi timúrida. Cap d'una tribu turc-mongòlica que va conquistar el Iran, Mesopotàmia, Síria i l'Àsia Menor i va baixar fins a l'Índia fent de la seva organització tribal un imperi mundial.

Amir Timur, Tamerlà,  volia completar el somni de restaurar l'imperi del seu predecessor Gengis Khan. Malgrat la seva temible fama, va ser un gran promotor de les arts i el responsable d'originar un renaixement cultural i artístic promogut des de la seva capital, Samarcanda, reconstruïda per ell mateix. Va portar als millors artistes del moment en Orient i Occident per aixecar-la i convertir-la en la seva època en la ciutat més bella de tota Àsia.

Primer podeu veure un video de la televisió turca (en turc) i desprès un video de El Rincón de Sele (en castellà)


dilluns, 20 d’agost del 2012

Un rubbaiyat d'Omar Jayyam


Digue’m: qui no ha vulnerat mai la teva Llei?
Digue’m: quin plaer hi ha en una vida sense pecat?
Si castigues el mal que jo he fet amb el mal,
Digue’m: quina diferència hi ha entre Tu i jo?



dilluns, 13 d’agost del 2012

El viatge de Rui González de Clavijo

La idea que imperava a l'Europa de principis del segle XV era detenir l'avenç dels otomans, i amb aquesta finalitat es considerava necessari entaular relacions amb l'imperi turcomongol d'Amir Timur (Tamerlà) que estenia les seves fronteres pels actuals Iran, Àsia Central, l’extrem de l’Índia, Síria, Anatòlia, Geòrgia, Iraq, Afganistan, Pakistan i el Xinjiang xinès. Al 1402 la derrota otomana de Cubukovasi (a prop d’Ankara) a mans de les tropes d'Amir Timur va semblar confirmar aquestes esperances.

Així, el diplomàtic Rui González de Clavijo emprengué, entre 1403 i 1406 per ordre del rei Enric III de Castella, un llarg viatge amb l'objectiu d'estrènyer relacions entre la corona castellana i l'emirat tamerlà contra l'enemic comú, l'imperi otomà.

El relat d'aquesta ambaixada a la cort de Tamerlà a Samarcanda va fer néixer un text de riquíssim contingut, una joia de la literatura medieval castellana, amb el títol de "Embajada a Tamorlán".

Fa uns mesos l’Olivier Soriano, autor del bloc La Ruta de la Seda, em va alegrar la vista i els altres sentits amb un breu documental sobre aquesta història i ara us volia convidar a compartir aquesta bona estona:

divendres, 3 d’agost del 2012

Alexandra David-Néel i altres viatgers i viatgeres per la Ruta de la Seda

Ella Maillart a Mantxuria
El nombre de persones que han viatjat per la Ruta de la Seda és inabastable, però si que hi ha certs noms que formen part de la memòria col·lectiva cultural dels pobles i països de tot el món. En aquesta línia, Silk Road Foundation ha elaborat un Llistat de viatgers/es i exploradors/es des de l’any 959 aC i fins el segle XVII.

Val la  pena llegir una mica sobre la vida i la història d'alguns d'aquests viatgers i viatgeres que durant segles van creuar deserts i muntanyes des del Mar de la Xina a la Mar Mediterrània, passant per Samarcanda. Aquí podeu trobar alguns d’aquests noms i d’altres més actuals: Zhang Qian (s.II aC), Faxian (337-422), Marco Polo (1254-1324), Ibn Battuta (1304-1377), Ruy González de Clavijo (?-1412), Antoni de Montserrat (1536-1600), Nikolai Przhevalski (1839-1888), Alexandra David-Néel (1868-1969), Marc Aurel Stein (1862-1943) o Ella Maillart (1903- 1997).

Us deixo amb un interessant vídeo sobre la vida i els viatges d'Alexandra David-Néel realitzat per la UNED i que du el nom de "Llum de saviesa", aquest va ser el nom que els monjos budistes del monestir xinès de Kumbun van donar a Eugénie Alexandrine Marie David, nascuda a París el 1868 de pare francès hugonot i mare catòlica d'origen escandinau. La primera dona occidental en visitar Lhasa el 1924, en aquells moments una ciutat prohibida als estrangers. Poc temps abans fou també la primera dona occidental que va conèixer el Dalai Lama.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...