Alexandra David-Néel i altres viatgers i viatgeres per la Ruta de la Seda

Ella Maillart a Mantxuria

El nombre de persones que han viatjat per la Ruta de la Seda és inabastable, però si que hi ha certs noms que formen part de la memòria col·lectiva cultural dels pobles i països de tot el món. En aquesta línia, Silk Road Foundation ha elaborat un Llistat de viatgers/es i exploradors/es des de l’any 959 aC i fins el segle XVII.

Val la  pena llegir una mica sobre la vida i la història d'alguns d'aquests viatgers i viatgeres que durant segles van creuar deserts i muntanyes des del Mar de la Xina a la Mar Mediterrània, passant per Samarcanda. Aquí podeu trobar alguns d’aquests noms i d’altres més actuals: Zhang Qian (s.II aC), Faxian (337-422), Marco Polo (1254-1324), Ibn Battuta (1304-1377), Ruy González de Clavijo (?-1412), Antoni de Montserrat (1536-1600), Nikolai Przhevalski (1839-1888), Alexandra David-Néel (1868-1969), Marc Aurel Stein (1862-1943) o Ella Maillart (1903- 1997).

Us deixo amb un interessant vídeo sobre la vida i els viatges d'Alexandra David-Néel realitzat per la UNED i que du el nom de "Llum de saviesa", aquest va ser el nom que els monjos budistes del monestir xinès de Kumbun van donar a Eugénie Alexandrine Marie David, nascuda a París el 1868 de pare francès hugonot i mare catòlica d'origen escandinau. La primera dona occidental en visitar Lhasa el 1924, en aquells moments una ciutat prohibida als estrangers. Poc temps abans fou també la primera dona occidental que va conèixer el Dalai Lama.

Samarcanda, una ciutat de llegenda

Des de la meva adolescència , un món de llegendes reals o imaginades s'havien format en el meu interior de la mà de Schehrazade, Alexandre el Gran, Omar Jayyam, Ella Maillart, Amir Temur (Tamerlán), Rui González de Clavijo, Händel, Marco Polo, Gengis Khan o Jinyong... Samarcanda...

Darrera d'aquestes fantasies vaig marxar l'any 2004 (i vaig tornar posteriorment) a la recerca de l'esperit d'un passat gloriós de 2.750 anys d'antiguitat lloat per poetes, lletrats i músics amb epítets com: "Jardí de l'ànima", "Mirall del món", "Pedra preciosa de l'Islam "," Centre de l'Univers "o" Perla d'Orient".

Arribat a la ciutat, Narim, el propietari de l'hostal on m'allotjava, em va anar descobrint en la ciutat del segle XXI la bellesa i els misteris d'aquest passat i dia rere dia va anar il·luminant la meva ànima viatgera. Gràcies a les seves paraules va néixer subtilment, en petits murmuris de suaus colors turqueses acompanyats de la remor de les oracions i de les olors de les espècies i carns, una Samarcanda monumental on les mesquites i minarets rivalitzaven en bellesa amb mausoleus i temples.

Davant meu, es descobrien els seus secrets mil·lenaris... començo la narració...