dimecres, 6 de setembre de 2017

Les portes tallades de fusta de Gur e Amir i Shahr-i-Zindah



Tant a l'arquitectura clàssica com a la forma de vida més quotidiana dels pobles de l'Uzbekistan té una llarga tradició el treball de la talla de fusta, tan és així la seva gran popularitat que monuments, mausoleus i altres edificis singulars destaquen per importants detalls arquitectònics i estructures com ara columnes, cornises, portes, sostres, reixes.

L'ús a la llar de la talla de fusta incorpora una àmplia gamma d'objectes que van des dels mobles als petits articles per a la llar. Taules, tamborets, cofres, armaris, caixes, grans llits de fusta o bressols han estat treballats des de fa segles per mans expertes. Talles fetes com a faristols per als llibres, estoigs de llapis, portades de llibres, caixes per la tinta, escacs, pintes pel cabell, instruments musicals, segells per dibuixar patrons en la tela, cadires per muntar a cavall o lliteres...



A l'Uzbekistan ja es tenia constància a l'antiguitat i en l'edat mitjana de l'ús de la talla de fusta en la construcció d'edificis de culte civil i públic. No obstant això, la talla en fusta va començar a exercir un paper més destacat en la construcció de monuments arquitectònics  a l'època islàmica essent la característica distintiva dels artesans en el tall de fusta el fet que els mestres (és a dir, els millors talladors de fusta) produïen no només diversos articles i eines de la llar, sinó que també van participar en la creació de columnes tallades de fusta, portes decoratives i altres elements de significació arquitectònica.

Entre les obres mestres de la talla de fusta reconegudes i que han creuat fronteres internacionals, es poden esmentar el cenotafi (tomba honorària buida erigida en memòria de persones que estaven enterrades a un altre lloc) tallat de fusta que es troba al Mausoleu de Sayfiddin Bokharzi a Bukharà i les belles portes esculpides del Mausoleu de Gur e Amir o del conjunt religiós de Shahr-i-Zindah a Samarcanda.



A l'antiga necròpolis de Shahr-i-Zindah els arqueòlegs han trobat un element únic de la relíquia del fris de fusta que data del segle XI i que corroboren que després de diversos segles les artesanies decoratives, incloses la talla de fusta, van arribar a un gran nivell artístic. Així ho confirmen alguns monuments arquitectònics del segle XIV com la volta sepulcral de Kusama ibn Abbas en el complex de Shahr-i-Zindah, decorada amb un luxós panell o la porta del mausoleu Gur e Amir, adornades amb elegants i colpidores talles convertint-se en un exemple més magnífic, fins l'extrem, que experts en altres disciplines artístiques a nivell internacional admirant la seva gràcia i perfecció van donar-li el sobrenom de "Portes de Tamerlà" en reconeixement que durant el regnat d'Amir Timur, els artesans que dominaven la talla de fusta estaven considerats grans artistes i molt ben valorats.



Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...