Els escacs de Tamerlà

Amir Timur (Tamerlà) era una persona d'intel·ligència viva que es preocupava per la cultura. Va tractar d'absorbir coneixements d'altres pobles, sobretot dels àrabs, en temes com l'astronomia, la medicina i la història de les civilitzacions. A més, va buscar portar aquesta cultura al seu poble, sobretot a la capital de l'imperi: Samarcanda, que va patir un fort impuls cultural sobretot a l'àrea d'educació.

Però el seu gran passatemps, al qual dedicava les seves hores de lleure, no era altre que els escacs, cosa que no ens pot sorprendre si repassem la història i els personatges que es van veure atrets per aquest joc. Està documentat que en les seves estones lliures Tamerlà jugava assíduament als escacs, activitat que considerava beneficiosa per al desenvolupament de la seva ment.

Tanmateix, Amir Timur era una persona d'intel·ligència elevada i va decidir que els escacs normal se li quedaven petits, pel que habitualment jugava una modalitat anomenada Grans escacs, la qual va passar a ser coneguda per la posteritat com els Escacs de Tamerlà. El joc prové del Shatranj (o shatranji, el nom d'una forma antiga dels escacs) a partir del qual els escacs modern s'ha desenvolupat gradualment, considerant-se els Escacs de Tamerlà la seva versió més complexa.  I de ben segur no fou Timur el creador d'aquesta versió però ha arribat als nostres dies amb el seu nom...

La primera diferència important i que condiciona tot el joc és el tauler, ja que compta amb 112 caselles, 11 files per 10 columnes amb dues files que tenen dues caselles més, conegudes com ciutadella. La ciutadella era l'últim recurs del jugador que es trobava perdut, ja que si era capaç de portar el rei a aquesta casella la partida finalitzaria en taules. Per descomptat, amb un tauler de semblants dimensions el nombre de peces havia de ser superior i les regles una mica diferents.

Cal recordar que el poble mongol d'on provenien les arrels de Tamerlà tenien la seva pròpia versió dels escacs, on la majoria de peces representaven algun animal, però els Grans escacs eren d'una dimensió superior que aquest. Algunes de les peces tenien moviments similars als escacs actual, però existien altres totalment diferents... així les peces eren el Rei (Shah - 1), el visir (Wazir - 1), el general (Zarafah - 2), el camell (Jamal - 2), la girafa (Ferz - 2), l'explorador o espia (Taliah - 2), el brau o torre (Rukh - 2), l'elefant (Phil -2), la maquina de guerra (Dabbabah - 2), el cavall o lleó (Faras - 2) i els peons (Piyade - 11)

Les regles son diverses, i per saber més podeu consultar qualsevol dels enllaços que hi ha al final d'aquesta entrada, però hi ha una que he trobat força interessant que fa referència als peons. Cada peça (incloent el peó) té un peó corresponent, per tant, hi ha un Peó de Reis, Peó de Visirs, Peó de Girafes, etc. i en arribar a l'última fila del tauler, un peó és promogut al seu corresponent peça. Per tant, el peó de Girafes es converteix en una de les Girafes, etc.

Però hi ha dues excepcions, els peons de Reis i el peó de Peons. Un peó de Reis es converteix en un príncep (que es mou com un rei) que ha de ser amenaçat o capturat abans que l'oponent pugui guanyar. Quan el Peó de Peons arriba l'última fila, es queda allà i no es pot capturar. Tan aviat com es presenta una situació on l'oponent no pot escapar a la pèrdua d'una peça per un peó, o en què un peó pot atacar dues peces al mateix temps, el jugador ha de moure el seu peó a aquesta ubicació. A la segona promoció d'aquest peó, es mou al punt de partida del Peó de Reis. A la tercera promoció es converteix en un rei accidental, que actua com un príncep. Interessant i un xic complicat, veritat...?

+ informació:
- Ajedrez de Tamerlán
- Tamerlane Chess - Timur's Chess: Regles del joc (anglès) 
- Tamerlane Chess: regles, moviments i exemples.
- Article Tamerlán y el ajedrez de la web Ajedrez de ataque, del qual he extret part d'aquesta informació.