En el seu interior, un equipament extraordinari per l'època. Destaca una càmera fosca, diferents estris de treball fotogràfic i especialment, una càmera que prenia una sèrie de fotos monocromàtiques en seqüència molt ràpida, cadascuna a través d'un filtre de color diferent. En projectar les tres fotos monocromàtiques amb la llum del color adequat era possible reconstruir l'escena amb els colors originals. Durant anys, des d'aproximadament l'any 1900, el pare de la fotografia en color, Serguéi Mijáilovich Prokudin-Gorski, va projectar fer realitat aquest somni, documentar, amb fotografies en colors, l'enorme diversitat d'història, cultura i avanços de l'Imperi rus per educar als escolars de Rússia amb les seves "projeccions òptiques de color"...
Nascut a Funikova Gora (Óblast de Vladímir - Rússia) el 1863, es va educar com químic dedicant-se en cos i ànima a l'avenç de la fotografia. Va estudiar amb renombrats científics a Sant Petersburg, Berlín i París destacant per l'originalitat de la seva investigació que el va dur a produir patents per a la producció de pel·lícules i diapositives de color per projectar imatges en moviment.
Entre 1909-1912, i de nou al 1915, va completar els estudis d'onze regions de l'Imperi rus viatjant en aquest vagó de tren. La temàtica de les seves imatges comprenen des de les esglésies i monestirs medievals de l'antiga Rússia, als ferrocarrils i fàbriques d'una potència industrial emergent, la vida quotidiana i el treball de la diversa població de Rússia o les cultures i tradicions d'Asia Central i el Caucas.
Fou en aquests viatges que va arribar al remot cor d'Àsia Central i va visitar les ciutats i pobles de Samarcanda, Bukharà, Grafovka, Dagestan, Batumi, Kazakhstan, Gunib, etc. i ens va deixar espectaculars imatges de la vida, l'arquitectura o les tradicions a principis del segle XX en aquests indrets.
Prokudin-Gorski va sortir de Rússia el 1918, anant primer a Noruega i Anglaterra abans d'instal·lar a França on va morir l'any 1944. L'any 1948, els seus hereus van vendre a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units les seves úniques i precioses imatges gravades en plaques de vidre. I finalment l'any 2000, després d'una laboriosa tasca es va presentar i digitalitzar la col·lecció essent accessible a través d'internet.
Es conserven força imatges de Samarcanda. El fotògraf va mostrar bàsicament dos aspectes de la ciutat i els seus habitants. Per una banda, la seva arquitectura i monuments, en aquells moments, força malmesos pel pas dels anys (i no fou fins el temps de la URSS que va tenir lloc una important cura i reconstrucció) i per l'altra banda, una mostra dels seus ciutadans, tenint present les característiques ètniques i religioses de la comunitat que habitava la ciutat en aquella època, com podeu comprovar en les fotografies d'aquesta entrada...
Madrassa Tilla Kari (Registan)
Shahr-i-Zindah
Shahr-i-Zindah
Bibi Khanum
+ info:
- Col·lecció Prokudin-Gorski a Biblioteca del Congrés dels Estats Units.
- Imatges de Prokudin-Gorski de la ciutat de Samarcanda.
- Per saber molt més d'aquest personatge cabdal en la història de la fotografia res millor que l'article La Rusia zarista a todo color de Xavier Valls Torner publicat a la revista Historia y Vida (número 526, gener 2012).
O podeu visitar aquest video recull d'algunes de les seves imatges:
Fantàstic article amb unes fotos que em retornen a una de les ciutats més maques que he conegut a l'Àsia.
ResponEliminaGràcies per apropar-nos a les fotos d'aquest rus.
Abraçades!
Gràcies Mercè !!! Ja feia força temps que tenia ganes de poder escriure alguna cosa sobre Prokudin-Gorski, un personatge imprescindible per la fotografia internacional, i com molt bé dius, que ens retorna a la Samarcanda "eterna"...
ResponEliminaMolts petons !!!
Quines fotos més interessants!! Qui pugués viatjar a través del temps...
ResponEliminaFantàstic, mai hagués pensat que podria veure l'Àsia Central de primers del segle XX en color!!
ResponEliminaUna abraçada!!!!
Hola a tots dos !!! i tant !!! i només pensar en haver pogut passejar pels carrerons de l'antiga Samarcanda em possa la pell de gallina...
ResponElimina