La maledicció de Tamerlà (i epíleg)

Com a tota bona llegenda o tradició no sempre la realitat correspon amb allò que es relata. Per aquest motiu volia explicar alguns detalls sobre la veracitat d'aquesta història que finalment s'ha convertit en un mite, per tal que vosaltres podeu triar amb quin esperit us presentareu davant el gran Tamerlà quan viatgeu a Samarcanda... jo ja ho he fet i us he de confessar que cada cop que trepitjo el marbre que envolta les lloses de Gur e Amir resto uns instants en respectuós silenci i a una distància prudencial no fos cas que...

Sembla ésser que històricament el mausoleu de Gur e Amir sempre es va considerar un lloc important, un lloc sagrat de culte, malgrat durant segles la figura de Tamerlà va estar vinculada a les seves cruels conquestes. Tanmateix enlloc constava, ni consta, cap referència a un esperit maligne que es vengaria al ésser molestat, i en cap cas és a la làpida de la tomba. No ha estat fins fa vint anys, amb el naixement del nou estat de l'Uzbekistan, que per tal de substituïr de l'iconografia oficial a Marx i als liders comunistes, el nou govern ha triat el conqueridor turc-mongol com a heroi nacional "uzbek" i les seves virtuts han estat destacades i ampliades.

Obrir la tomba d'Amir Timur va ésser un tema delicat. Es va necessitar no només la decisió de Moscou, sinó també el suport dels presidents de les Repúbliques Socialistes Soviètiques de l'Uzbekistan i el Tadjikistan, així com dels líders religiosos i locals de la ciutat. En tot moment l'expedició cièntifica va estar acompanyada per membres destacats de la comunitat religiosa que pugessin garantir que no es violava ni cap llei islàmica ni cap tradició. Durant les setmanes que va tenir lloc l'expedició no consta cap prevenció especial per part dels ciutadans de Samarcanda envers els científics, ni cap estat generalitzat similar a la por o el caos, ni cap demanda per "aturar la profanació".

Malgrat això es va estendre més enllà de la ciutat rumors sobre el desenterrament de les restes vinculant-los amb la Guerra Mundial que s'han demostrat increiblement tenaços. No fou fins l'any 1970 que el líder oficial de l'expedició, Kari-Niyazovde, va publicar en les seves memòries que pocs dies abans d'obrir la tomba de Tamerlà i quan es trobava en una casa de tè s'el va acostar un grup de tres ancians que el van mostrar un llibre on es podia llegir un text en àrab: "Si hom molesta les cendres de Timur provocarà una gran guerra". El seu company d'expedició l'escriptor tadjik Sadriddin Ayni els va fer marxar sense gaire cura renegant de l'incultura d'aquestes creences. Es diu que aquesta mateixa història la va explicar poc desprès el cineasta de l'expedició Malik Kayumov al militar soviètic Gueorgui Júkov i aquest, conjuntament amb altres companys de l'Exèrcit Roig, van demanar a Stalin tornar les restes al seu lloc d'origen.

Així, amb aquesta conversa, és com es creu que es la que va crear el mite de la maledicció de Tamerlà. El relat d'aquest fet coixeja ja que segons esmenta un dels protagonistes, Sadriddin Ayni, el llibre (escrit en persa) on constaven aquests mots no feia referència en cap moment a Tamerlà, sinó que era un llibre tardà del segle XIX, així com no existeix cap prova, ni sembla gaire probable que els oficials com Júkov es prenguessin seriosament supersticions religioses. Tanmateix, això poc importa, ja sabem que els mites i llegendes tenen la seva pròpia vida...   

El 2004, el canal RTR va estrenar un documental, "La maledicció de Tamerlà" (el podeu veure en l'anterior entrada i al final d'aquesta -en rus) basada en els records de l'únic membre supervivent de l'obertura de les tombes de la dinastia timúrida, el director de cinema Malik Kayumov, considerat el "pare" del cinema uzbek que fou guardonat amb múltiples premis i honors a la URSS i internacionalment com la Medalla d'or en l'Exposició Mundial de Cinema de Nova York. Un documental que mostra la part més llegendaria i fantasiosa on destaquen els aspectes màgics més enllà de cercar dubtes raonables.

Només queda un dubte a resoldre, per què llavors es van retornar dos anys desprès les despulles de la família timurida a Samarcanda si no fou a causa de la maledicció de Tamerlà...?

Geràsimov un cop acabada l'expedició al 1941 va marxar a Moscou amb les restes d'Amir Timur, Ulugh Beg i dels dos fills del conqueridor on va realitzar una de les feines per la qual havia estat escollit membre de l'èquip, la realització del retrat escultoríc d'aquests personatges. Va estudiar i analitzar les característiques de Tamerlà i va determinar la causa de la seva coixesa, la seva alçada (1,72 m) i la seva complexió. Amir Timur era un home ample de pit, amb forts pòmuls i de trets clarament mongols amb algun element caucàsic. Un cop va terminar la seva feina amb els cranis de la família timúrida va enviar les restes d'Amir Timur a Samarcanda per tal que continueixin reposant al mausoleu, tal com estava previst des de la seva exhumació.

Per cert, Geràsimov va consolidar-se com el gran geni de l'escultura forense i fou l'autor de més de 200 retrats escultòrics de personalitats de la història de Rússia i Àsia Central com el Tsar i Gran Príncep de Tota Rússia, Iván IV el Terrible, el Gran Príncep de Kíev  Iaroslav el Savi, el Gran Duc Vladimir Andrei Bogolyubsky i molts d'altres. Fins al final de la seva vida va treballar a l'Institut d'Etnografia de l'Acadèmia de Ciències.

+ Capítols anteriors (la història sencera):

- La maledicció de Tamerlà (1)

- La maledicció de Tamerlà (2)

+  info:
- Article sobre "La maldición de Tamerlán" de Miguel Aracil. 

- Obres d'escultura forense de Geràsimov.
- Obres de l'Escola russa de reconstrucció facial forense.
- Arquitectura de Gur e Amir.