"... La notícia es va escampar en segons pet tots els basars de la ciutat, una barreja de por i d'incredulitat va recórrer els rostres del habitants de Samarcanda... "
Els científics coneixedors de les circunstàncies de la mort d'Amir Timur no va donar més importància a aquest fet que va commoure a la població. Tamerlà va morir a Otrar (a prop de Shymkent a l'actual Kazakhstan) en el seu camí a la conquesta de la Xina. Per tant, per poder traslladar i enterrar el seu cos a Samarcanda va haver de ser embalsamat. Aquesta olor era la mateixa que els científics britànics i francesos van trobar a les tombes dels faraons egipcis.
Durant les hores següents grups d'homes amb rostres disgustats es reunien en places i botigues comentant les desgràcies que la venjança del conqueridor d'Àsia reportarien a la ciutat. Els aksakals (els membres més ancians de la comunitat que tradicionalment exerceixen de líders) recorden horroritzats la profecia i demanen que s'aturi la profanació. Fins i tot, algunes famílies van cloure els infants dintre de les seves llars. Mentre que les autoritats, els liders religiosos i els escèptics prestaven poca atenció als rumors i segueixen amb interès i passió els esdeveniments que s'anaven succeint a la cripta.
L'endemà, al vespre del dia 21 de juny, pocs instants desprès de les vuit en punt, l'èquip científic soviètic va tornar a accedir a la tomba que havia restat més de cinc-cents anys en solitud i silenci. I per primer cop unes mans van acostar-se a les restes de l'emperador de les estepes. Lentament, es van apartar els trossos de fustes i metalls que feien de taüt. Els presents, prop de vint persones, van començar a observar la posició del cos, els ossos, l'atuell, mentre la camèra d'un jove Malik Kayumov (amb els anys serà un prestigiós director de cinema), ho filmava per la posteritat.
Delicadament les mans dels forenses van agafar els ossos tenint especial cura de les extremitats inferiors, fèmurs, ròtules, tíbies i peronés, amatents a resoldre el mite de la seva coixesa produïda a l'adolescència per dues ferides de sageta mal sanades. En un moment determinat i mentre tota l'atenció dels científics es dirigia a la seva persona, Geràsimov va agafar amb solemnitat el crani d'Amir Timur i el va mostrar a la càmera del cineasta. La missió científica havia assolit el seu objectiu. Aquella nit la lluna a Samarcanda era una ínfima franja de llum que semblava anunciar amb tristor allò que havia d'esdevenir. Pels carrers de la ciutat antiga de Samarcanda la brisa calenta de la nit duia el rostre de la por...
(En aquest vídeo a partir del minut 8,03 podeu veure la filmació del desenterrament explicada anteriorment)
No encara s'havia fet de dia, a les 3:15 de la matinada del diumenge 22 de juny de 1941, les tropes alemanyes del Tercer Reich van engegar l'Operació Barbarroja on més de 4 milions d'homes que conformaven 225 divisions, juntament a 4.400 tancs i 4.000 avions, van iniciar la invasió de la URSS en la que es considera l'operació terrestre més gran de la història en un front de mil sis-cents quilòmetres entre el mar Bàltic i el mar Negre. La maledicció de Tamerlà es va fer realitat...
Aquesta "coincidència" no va passar desapercebuda per alguns dels dirigents militars de l'Exèrcit Roig, però Iósif Stalin no creia en malediccions i va preferir ignorar aquest fet ocupat en la que s'anomenaria la Gran Guerra Pàtria, aturar i vèncer l'invasió nazi de l'Unió Soviètica. Amb els pas dels mesos, alguns generals de l'exèrcit rus, demanen que el cos de Tamerlà torni a ser enterrat al seu mausoleu, i fins i tot, es demana que es faci un enterrament religiós seguint els rituals propis dels antics mongols i amb els màxims honors.
Per fi la cúpula del poder soviètic accedeix a tornar les restes mortuòries a Gur e Amir a Samarcanda i callar així rumors i murmuracions. Estem a desembre de l'any 1942, el dia 20 i amb discreció, les restes de Tamerlà i d'Ulugh Beg són dipositades a la seva anterior morada acompanyades dels rituals religiosos dels seus avantpassats... De nou, els carrers de Samarcanda s'asseventen i una tímida alegria entra a les cases dels seus habitants omplint les converses d'una nova esperança en un canvi en el curs de la guerra. L'esperit de Tamerlà tornava a descansar en pau... Mentre les tropes soviètiques han iniciat l'Operació Urà amb l'encerclament de les tropes alemanyes durant la batalla de Stalingrad.
Al gener del 1943 alguns alts comandaments de l'exèrcit de la URSS, van visitar de manera secreta la tomba per tal de rendir un homenatge al gran conqueridor d'Àsia i desgraviar-lo per haver profanat les seves restes. Pocs dies desprès el 2 de febrer, el curs de la guerra canvia radicalment amb la rendició de les tropes alemanyes en la batalla de Stalingrad i la victòria dels soviètics. A partir d'aquest moment tots els enfrontaments bèl·lics entre Alemanya i la Unió Soviètica es van es van resoldre del costat de l'Exèrcit Roig.
La maledicció de Tamerlà havia arribat a la seva fi. (continuarà...)
També pots llegir els altres capítols: La maledicció de Tamerlà (1) i La maledicció de Tamerlà (epíleg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada