La ruta de la seda

La Ruta de la Seda va conformar la xarxa de vies comercials terrestres més llarga del món. En la seva època de major esplendor (segles VII al X) va abastar prop de 8 mil quilòmetres de rutes de caravanes que cobrien un immens espai dels continents europeu i asiàtic, que recorrien des de la Xina fins al mar Mediterrani. Aquesta larguísima via comercial va començar a transitar-se al voltant de l’any 100 abans de la nostra era i es va mantenir vigent per més de mil quatre-cents anys.

La història de la Ruta de la Seda està plena de conquestes militars, intercanvis comercials, exploracions, peregrinacions religioses, creacions artístiques, diàleg entre cultures i perilloses travessies a través dels deserts, muntanyes i estepes que divideixen la Xina d’Àsia Central. Aquesta ruta, per on transitaven persones, béns i idees, va tenir un paper fonamental en el desenvolupament de les civilitzacions d’Orient i Occident. Gràcies a la comunicació que va propiciar la ruta comercial, el diàleg i interacció entre cultures va ser la part definitòria de la vida en aquesta part del món.

Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que circulava en ella, la seda, la fabricació de la qual era un secret que només els xinesos coneixien, encara que els romans es van convertir en grans afeccionats després de conèixer el secret abans del començament de la nostra era a través dels parts: aquests van organitzar llavors el comerç. Molts altres productes transitaven aquestes rutes: pedres i metalls preciosos, teles de llana o de lli, ambre, ivori, laca, espècies, vidre, corall, etc. A mitjan segle XIX, el geòleg alemany Ferdinand von Richthofen va ser el primer en anomenar Ruta de la Seda a la trama de vies de comunicació que van connectar la immensitat de la zona eurasiàtica.

Aquesta mítica Ruta té el seu cor a Àsia Central. Fa tot just ara 20 anys que els estats de Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan i l’Uzbekistan formaven part de la URSS. Amb la desintegració d’aquest país, l’agost de 1991, aquest països van esdevenir independents, en gran part contra la seva voluntat, així en mesos van haver de convertir-se en nous estats i crear una estructura política, social i econòmica. Allà en mig d'aquestes terrers plenes de tresors arquitectònics destaca la ciutat de Samarcanda, patrimoni de la Humanitat...