Des de la meva adolescència , un món de llegendes reals o imaginades s'havien format en el meu interior de la mà de Schehrazade, Alexandre el Gran, Omar Jayyam, Ella Maillart, Amir Temur (Tamerlán), Rui González de Clavijo, Händel, Marco Polo, Gengis Khan o Jinyong... Samarcanda...
Darrera d'aquestes fantasies vaig marxar l'any 2004 (i vaig tornar posteriorment) a la recerca de l'esperit d'un passat gloriós de 2.750 anys d'antiguitat lloat per poetes, lletrats i músics amb epítets com: "Jardí de l'ànima", "Mirall del món", "Pedra preciosa de l'Islam "," Centre de l'Univers "o" Perla d'Orient".
Arribat a la ciutat, Narim, el propietari de l'hostal on m'allotjava, em va anar descobrint en la ciutat del segle XXI la bellesa i els misteris d'aquest passat i dia rere dia va anar il·luminant la meva ànima viatgera. Gràcies a les seves paraules va néixer subtilment, en petits murmuris de suaus colors turqueses acompanyats de la remor de les oracions i de les olors de les espècies i carns, una Samarcanda monumental on les mesquites i minarets rivalitzaven en bellesa amb mausoleus i temples.
Davant meu, es descobrien els seus secrets mil·lenaris... començo la narració...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada