Una vegada, tres il·lustrats monjos viatjaven per Turquia amb desitjos de disputar amb els homes més savis del país. Van preguntar llavors al sultà a qui podien dirigir-se i aquest els va parlar del Mul·là Nasreddin Hodja. Els monjos van explicar que estaven interessats en trobar-se amb ell ja que cada un tenia una pregunta que fer-li. Llavors el sultà va fer cridar al Mul·là Nasreddin Hodja a palau.
- Deixem que facin les seves preguntes -va dir Nasreddin confiat quan li van explicar la raó de la visita dels monjos.
El primer monjo es va posar dret i va preguntar: - On és el centre de la terra?
- En aquest moment, aquest punt està exactament sota la pota dreta del meu ruc -va respondre Nasreddin amb seguretat-. Si no em creus, mesura la terra i ho comprovaràs.
El primer monjo es va anar i el segon va preguntar: - Quantes estrelles hi ha al cel?
- Tantes com pèls té el meu ruc.
- Com pots provar-ho?
- Si no em creus, compta'ls -va respondre Nasreddin.
- Com puc comptar tots els pèls del ruc ? -va protestar el monjo.
- Tan fàcil és com que puguis comptar les estrelles del cel.
El segon monjo va fer un pas enrere, confós, i el tercer monjo es va posar dret:
- Quants cabells tinc a la barba? -va preguntar.
- Tants com té el meu ruc a la cua.
- Com pots provar-ho?
- És fàcil -va contestar Nasreddin amb fermesa-, simplement arrenquem els pèls de la barba i els de la cua del meu ruc un per un i així sabrem el resultat.
Al tercer monjo no li va entusiasmar gaire la idea i també es va retirar, molt impressionat.
Els tres van estar d'acord en què havien estat derrotats... I Nasreddin va sortir de palau caminant a la en direcció al seu ruc que l'esperava distret...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada